El passat mes de maig, la Llei d’Habitatge va entrar en vigor amb l’objectiu d’impulsar l’accessibilitat a preus assequibles en el mercat de lloguer d’habitatge habitual. Un dels aspectes més destacats d’aquesta llei és la modificació de les deduccions en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per als propietaris que lloguen habitatges. Aquests canvis, que ja estan en marxa des de l’1 de gener d’enguany, mereixen especial atenció per part dels arrendadors, ja que afectaran directament les seves declaracions d’impostos a partir de 2024.
Bonificacions Condicionades a Zones de Mercat Tensionat:
La nova legislació estableix bonificacions fiscals per als nous contractes de lloguer de llarga estada destinats a habitatge habitual. No obstant això, aquestes bonificacions estan condicionades a la declaració de les àrees de mercat tensionat per part de les comunitats autònomes (CCAA). Fins a la data, cap CCAA ha fet aquesta declaració, malgrat Catalunya i el País Basc han fet avanços en aquest procés.
Per als nous contractes, la reducció general del 60% en el rendiment net del lloguer es redueix al 50%. No obstant això, aquest percentatge pot incrementar-se fins a un notable 90% si es compleixen uns certs requisits, sent el principal d’ells que l’habitatge es trobi en una zona declarada com a àrea de mercat residencial tensionat.
Deduccions Específiques per a Petits Propietaris:
La recent aprovació de la Llei de l’Habitatge, publicada en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, agrega més capítols a aquests canvis fiscals. Les deduccions específiques per a petits propietaris entraran en vigor l’1 de gener de 2024, afectant així les declaracions de l’IRPF d’aquest mateix any.
Anàlisi de Reduccions Fiscals:
En termes pràctics, els nous contractes d’arrendament veuran reduït el percentatge de deducció del 60% al 50%, amb la possibilitat d’aconseguir fins a un 90% en uns certs casos. Aquests inclouen contractes amb llogaters menors de trenta-cinc anys, habitatges reformats, o amb una renda almenys un 5% inferior a la del contracte anterior.
Deduccions Incompatibles i Contractes amb Rendes Bloquejades:
És important destacar que les deduccions són incompatibles entre si, aplicant-se únicament la de major quantia. A més, les noves condicions limiten l’augment de la renda en contractes de lloguer, excepte excepcions com a millores en l’accessibilitat o eficiència energètica, o acords d’arrendament de llarga durada.
Conclusió:
En resum, convé recordar que els contractes de lloguer habitual d’habitatge poden aplicar-se aquesta desgravació en l’IRPF. Per tant, ni els lloguers de temporada, ni els arrendaments per habitacions o els pisos turístics poden acollir-se a aquestes bonificacions.
Els propietaris han d’estar al corrent d’aquests canvis en les deduccions de l’IRPF, planificant els seus futurs contractes d’arrendament amb atenció a les condicions específiques establertes per la legislació. La pròxima primavera marcarà l’inici d’una nova era en les declaracions d’impostos per als propietaris d’habitatges de lloguer de primera residència, els qui hauran d’adaptar-se a les noves normatives per a optimitzar els seus beneficis fiscals. Mantenir-se informat i buscar assessorament professional serà clau per a navegar amb èxit per aquests canvis legislatius.
